{ Néixer a casa és un privilegi }

 

_ Em faria molta il·lusió acompanyar-te en el teu gran dia _

Néixer a casa és meravellós i parir a casa és brutal. Per a mi va ser la millor experiència viscuda com a mare, com a mamífera que sóc. Ser pacient i esperar a que el teu cos es posi en marxa, respirar profundament  abans de les contraccions i deixar que passin, sense oposar-te, sense lluitar...

Parir a casa és preciós, el millor regal per al teu fill. Rebre'l en la intimitat, entre tú i la teva parella, amb els germans a prop. Un bon equip de llevadores com les que em van acompanyar a mi, Néixer a Casa, és la millor opció. Són tan pròximes, tan atentes, tan professionals... Sempre des del respecte i el silenci, acompanyant en tot moment.

Fa poc vaig tenir el privilegi de poder acompanyar una mama, la Gi, durant el seu part. Dic acompanyar perquè així és com ella em va descriure, va haver moments en què érem soles les dues i instintivament li vaig agafar la mà, ben fort, i vaig ajudar-li a passar algunes contraccions... Per a mi com us dic va ser instintiu, vaig deixar la càmera de costat i em vaig agenollar amb ella. És segurament el què a mi m'hagués agradat. No ho sé. Però va ser així.

Vaig reviure el meu part a casa, cada contracció de la Gi, cada respiració, cada soroll gutural que sortia de dins d'ella, tot. Quan l'Oliver va decidir sortir no podia quasi bé ni mirar a través de la càmera, els meus ulls ploràven, quina sensació, quina emoció a flor de pell, quin "dejàvu"!!!

Els agraeixo profundament, a la Gi i al Rodrigo, el fet que em deixessin entrar a la seva cova, el poder ser allà amb ells i veure néixer el petit és una de les experiències més grans viscudes.