SETMANA DEL PART RESPECTAT: LA SHEILA ENS EMPODERA COM A DONES I MARES + VÍDEO DEL PART A CASA

SETMANA DEL PART RESPECTAT: LA SHEILA ENS EMPODERA COM A DONES I MARES + VÍDEO DEL PART A CASA

Hola dones poderoses!!

Porto molt de temps intentant escriure els relats dels meus parts i necessito tant de temps per poder expressar amb paraules tot el que vull que la rutina diaria m’arrossega i van passant els mesos, en el cas de la Sol ja anys, i no trobo el moment encara. Potser perquè no ho és, i serà una bona teràpia futura.

Mai haguès pensat compartir el següent, potser perquè tot i que m’agrada compartir la meva experiència, ajudar a empoderar a altres dones, aportar els coneixements que pogui tenir… Sempre he tingut certa por al món virtual i a compartir segons quines coses. Les que hem coneixeu una mica sabreu que per exemple evito compartir, per respecte a elles, la cara directa de les meves filles.
Avui i de manera exepcional trencaré amb tot això i superaré aquesta barrera, por o respecte perquè crec que fa falta fer-ho, que el fi ho justifica, crec que va més enllà de mi i fins i tot de la nostra família i que es tracta d’un dret moral compartir-vos i no guardar només per nosaltres el vídeo següent. Gràcies a la Paula podem tenir un material gràfic fantàstic i he decidit reeditar la seva feina per resumir i relatar el nostre segon part.

No puc deixar de fer-ho perquè és un crit de llibertat, de poder, de valorar el part com el que tindria que ser, un moment transcendental, ennriquidor, que ens fa morir i nèixer i sortir absolutament empoderades del procès. Sigui on sigui, acabi com acabi, TOTES tindríem que tenir el dret de poder pendre les decicions, de fer el que necessitem i sentir-nos respectades, cuidades, encoratjades, protegides i segures. Són els nostres cossos, les nostres ànimes, la nostra salut mental, els nostres fills, els seus cossos, la seva salut… Es tracta de drets humans, cap a la dona, cap els nadons, cap els nens, cap a les famílies…

“Porque el parto es pura fuerza. Pura potencia. Me pregunto si no será esta la razón, en el fondo, por la que se trata de controlar. Porque si las mujeres somos capaces de sentir que nos estamos muriendo, pero seguimos adelante, es que somos en realidad capaces de todo”

Icíar Bollaín
(Llibre: Parir de Ibone Olza)

Dit això intento posar el meu granet de sorra en la setmana del part respectat visivilitzant-lo, com sempre valorant i agraïnt inifitament a les llevadores per la vostra feina, dedicació, respecte i amor absolut. Les dones, els nadons, les famílies us necessitem més que mai.

Aprofito també per dir-vos que estiguem unides, juntes i fortes. Qué no som competència i que no ens hem de jutjar. També entendre que no podem desinformar, que a vegades ens sentim atacades quan l’evidència no conjuga amb decicions o vivències pròpies però davant d’això si ens ressona hem de crèixer un cop superat el sentiment negatiu que ens pot provocar. No podem caure al parany patriarcal, no podem permetre ser el nostre propi enemic. Necessitem ser una tribu global i potent, perquè el món ens necessita, la viabilitat del futur dels nostres fills passa perquè ho aconsseguim.

No hem cansaré mai de lluitar per la nostra llibertat, per fer sentir la nostra veu i que es reconegui el nostre potencial. Aconseguir connectar-nos amb la nostra divinitat i confiar en els nostres cossos és el primer pas.

I will raise a war cry for the world to hear
Trust you body it reacts to right and wrong better that your mind does💪

I dit això espero que us agradi, està fet amb tot l’amor del món. Un gràcies inmmens a la meva germana de cor l’Amalia i al Dani que no va estar aquest cop perquè la seva fillola no va voler-lo esperar però que estan sempre d’una manera o una altre, a la Carme la nostra llevadora per ser la confiança en els moments de dubte, el seu alé, la seguretat i per acompanyar la màgia dels nostres renaixaments. Als meus cunyats en David i la Susana per acompanyar la Sol, no només aquell dia, i ajudar-nos tant i també a la Paula que ha estat una llum i un regal preciós.
I per últim un gràcies enorme al meu company de camí, per ser ancla, força, amor, respecte, escolta constant i acceptació de les nostres necessitats confiant desde el principi en nosaltres.

I a vosaltres. Les que llegiu, compartiu, pregunteu, responeu i sou part d’aquesta revolució femenina imparable GRÀCIES

 



Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.